Ara que estem junts, Roc Casagran.

En Tian escriu un poema al seu germà Tòfol abans de separar-se. I diu així:

 

Aquesta sensació d'estar cohibit,

el meu interior fa que es senti buit.

De sentir que no estàs aquí,

tan lluny de mi.

 

Aquesta sensació d'estar desert,

em fa estar tota la nit despert.

Tu ets l'adéu que mai podré dir,

perquè el meu cor haig d'obrir.

El teu amor per sentir-me viu.

 

No et preocupis per mi,

tu només somriu.

Sigues feliç sense cap temor,

recorda sempre el meu amor.

 

Amor a un amic,

a un cosí, a un germà...

El més gran es estimar

i res a canvi esperar.

 

Tòfol, de tu m'he d'acomiadar,

és el moment d'acabar,

de la nostra vida junts finalitzar,

i un nou camí trobar.

 

Alejandro Pérez 

Cristina Rodríguez

E4C