Institut

de

Palamós

loader

En aquest espai podeu trobar els blocs dels departaments del centre.

Cada bloc estarà dinamitzat pel professorat d'un departament que publicaran notícies relacionades amb cadascuna de les àrees i nivell educatiu.

Treballs dels alumnes, recursos d'interès, consells, ...

Posts from category "Segon d'ESO"

Un Nadal ben especial...

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Taula normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:8.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:107%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:EN-US;}

 

A vegades les persones no estimem prou a les persones que ens han anat donant suport durant anys.

Aquest any me’n vaig a passar les vacances en un creuer a Hawaii. Aquest serà un Nadal diferent me’n vaig amb els meus companys del geriàtric. Demà el creuer surt de Barcelona i hem quedat tots els companys a les deu del matí davant la parada d’autobús.

Des que tenia 60 anys la meva família em va portar al geriàtric i des de llavors jo no m’han vingut a visitar més. Sempre he estat esperant la visita del meu fill Carles i dels seus tres fills però sempre que parlem per telèfon em diu que està massa enfeinat i que no pot.

Quan tots els viatgers van ser a bord del vaixell, el creuer va deixar anar les amarres i vam sortir en direcció cap a Hawaii on es esperaven unes festes especials amb música, festa i diversió.

Però durant el viatge hi va haver un temporal catastròfic que va fer que el vaixell es desviés de la seva ruta habitual i va acabar xocant contra unes roques que vam fer que el creuer es comencés a enfonsar.

No hi cabien prou persones en les barques de salvament i a tots els viatgers majors de 60 anys ens van fer quedar-nos sobre el vaixell on segurament acabaríem morint.

Jo per sort vaig trobar una barca inflable al magatzem del vaixell i jo i quatre amics meus ens vam poder salvar.

Quan vaig arribar al port de Barcelona remolcats per la Guàrdia Civil, vaig veure que hi havia tota la meva família plorant. Jo, tot seguit, els vaig anar a saludar tranquil·lament i els vaig preguntar que hi feien al port. Tot seguit, tots es van tirar a sobre meu i em van afusellar de petons i abraçades.

A vegades no valorem les persones pel que són. Només les sabem valorar quan ja no hi són.

 

Francesc Saurina Del Hoyo – E2F

La màquina del temps

La màquina del temps...

Un dia vaig descobrir en un museu una màquina misteriosa amb una porta molt petita. Hi vaig entrar, estava prohibit però em vaig saltar la norma. A dins em vaig asseure en una  cadira i vaig prémer un botó. Quan vaig tancar la porta , la màquina va començar a fer un soroll molt estrident. De cop i volta, vaig tornar a obrir la porta. Em vaig espantar una mica perquè no sabia on havia anat a parar. La gent havia canviat, els carrers no estaven asfaltats, anaven vestits diferents... Em vaig passejar per un carrer estret. En una casa hi havia penjat un calendari. Aquest calendari em va resoldre el problema. Vaig saber que acabava d’aterrar en un temps passat. Vaig pensar en aquella data. Em sonava o em recordava alguna cosa. Les cames em van portar fins a la porta del Mas Eugeni, actualment el mas on viuen els meus cosins i tiets. Allà vaig saber perquè aquella data era important. Era la data del naixement de la meva àvia. Estava impacient, era just el dia que havia de néixer la meva àvia. Vaig córrer cap a l’habitació de la meva besàvia, vaig reconèixer cares familiars que havia vist en fotos antigues. Vaig pensar que eren el meu besavi, la meva besàvia i l’oncle de la meva àvia, hi havia una  persona  que no coneixia, vaig deduir que era la minyona. Vaig poder veure amb els meus propis ulls el naixement de la meva àvia. El seu oncle la va agafar en braços i li va dir: “Tu seràs per mi la nena que més estimi en aquest món i et cuidaré fins que em mori.”

Quan vaig sentir aquelles paraules, els ulls se’m van omplir de llàgrimes i vaig decidir tornar a casa després de veure aquell mas que amb els anys havia arribat a canviar tant. Satisfeta entrant a la porta d’aquella meravellosa màquina, vaig tornar on havia començat tot. Quan vaig tornar a ser al museu, vaig sortir corrents i vaig tornar cap a casa. S’havia fet tard!

Quan vaig arribar a casa em vaig trobar a l’àvia, estava espantada perquè era molt tard. Em va preguntar on havia anat i jo amb un somriure d’orella a orella li vaig respondre : “ He anat en un  lloc on t’hauria agradat ser-hi  i amb unes simples paraules t’hauries emocionat, àvia t’estimo molt.”

 

 

Mar Figueras

Un Nadal especial...

Estic a l'avió. Porto moltes hores aquí asseguda, mirant pel·lícules a la pantalleta de davant meu.

Ja estic arribant a les Illes Maldives. Quan per fi he arribat, anem cap al nostre hotel per instal·lar-nos. És un hotel preciós i molt gran. Hi anem tota la família per celebrar el Nadal.

Arriben les celebracions de Nadal, tot i que aquí no es fa igual, nosaltres ho celebrem tot. Són dies meravellosos: platja, sol, tranquil·litat, i fins i tot, he pogut complir un somni que tota la vida he tingut, muntar a cavall a la platja. Ha estat brutal, hem muntat el meu cosí i jo. A tots dos ens encanta muntar.

Avui s'ha celebrat el dia de Nadal, 25 de desembre. Aquí es fa una festa amb música i molt de menjar. Nosaltres ens hi hem apuntat ràpid però tot i així, hem fet un dinar com els de Palamós.

Demà és dia 26 de desembre, Sant Esteve, però aquí a les Maldives no se celebra. Amb tota la família hem decidit anar en una platja que ens han dit que és preciosa. Els meus cosins, la meva germana gran i jo aprofitarem per fer-nos una sessió de fotos.

Passem un munt de dies visitant platges, piscines i més llocs meravellosos. Tant de bo viure aquí!

Quan celebrem el dia de reis, ho fem de la mateixa manera que a Palamós. Quedem tota la família a l'habitació on dormim nosaltres i ens trobem tots els regals sota l'arbre que hi ha. No hi ha gaires regals perquè aquest viatge ens ha costat molts diners.

Per mi hi ha una caixa bastant gran. No sé què és perquè no vaig demanar res més que diners per pagar-me classes d'equitació. Obro la caixa i començo a plorar. No em puc creure el que acabo de veure. A dins de la caixa hi ha un cadell de «braco», el meu gos preferit. A partir d'ara és meu.

Ha estat un Nadal ben diferent. Fora de casa i amb un dels millors regals!

 

 

Aina Oliu

Creative Commons
Reconeixement-No comercial
Avís legal
Contingut, ús i protecció de les dades
© 2014 - Institut de Palamós