Notícies

Avui coneixem amb tristesa la mort de Jordi Sistach (1944-2023), que va ser professor i director de l'Institut de Palamós.

Catedràtic de llengua i literatura, en Jordi va deixar una empremta indeleble en la formació de generacions de joves. El seu compromís amb l'educació es va estendre més enllà dels murs de l'aula, abraçant una visió que promovia no només l'excel·lència acadèmica, sinó també el desenvolupament personal i social dels estudiants. Conegut per la seva tolerància i humanitat, va ser un exemple viu de mestre de mestres. Va fomentar un ambient d'aprenentatge respectuós i inclusiu, on cada veu tenia valor. La seva preocupació ètica i social va transcendir l'educació, mostrant-se en la seva lluita incansable per la igualtat i la dignitat. En Jordi va ser un defensor dels més vulnerables, sempre disposat a posar-se al costat dels que necessitaven suport. Com a ecologista convençut, la seva preocupació pel medi ambient va ser evident en cada projecte i iniciativa que va liderar. A través del seu treball, va encoratjar als joves a ser agents de canvi, a protegir i preservar el nostre món per a futures generacions. "En la mort d'un estimat, el món es torna més silenciós, més buit; però el seu llegat viu en els cors que va tocar."

Serveixin de comiat aquestes paraules seves:
Potser tot plegat és més senzill del que sembla, potser és veritat el què ens deien de petits a casa: "parleu, no crideu", "heu de compatir com a bons germans", "en una família s’ha de respectar els avis i els avis han de tenir paciència…", "cadascú té dret a ser com és…", "no te’n riguis de ningú, respecta’l". Potser hem de recordar quan a l’escola la mestra o el mestre, en veure una enrabiada de les grosses, agafa els dos protagonistes i els recomana sortir al pati perquè parlin i tornin a entrar a classe per dir: "ja ens hem entès". Potser que recordem la vergonya que tots hem sentit quan prenem consciència que hem perdut els nervis, la raó i possiblement alguna relació que fins aleshores era bona. Després ens hem fet grans, la vida ens ha embolicat en mil i una situacions de les quals hem de sortir-nos-en com podem i reconeixem i agraïm la sort d’haver crescut en un ambient on se’ns educava en la tolerància, el respecte, l’autocrítica i el reconeixement de l’autoritat del qui estava per sobre nostre. Els nostres pares tenien raó. Ja de grans, comprovem com aquells principis inculcats en l’ambient familiar i escolar eren els que a la llarga podien desencallar també situacions històriques enrocades en la incomprensió, la cridòria egoista, la desqualificació grollera, i generaven una nova etapa de convivència pacífica. La història n’està plena, i no cal anar gaire lluny per comprovar-ho.

Gràcies, i fins sempre, Jordi.

Miquel Navarro

* Des de la Fundació Vimar, ens han comunicat que la vetlla serà demà, dia 12 de desembre, al cementiri de Palamós, de 16:00 a 20:00. La cerimònia de comiat serà el dimecres, dia 13 de desembre, a la Capella de Santa Maria, a les 10:00 del matí.